8 sept. 2013

Exposició del número zer0: SABATE'S BOX

El pasado día 5 de Septiembre tuvo lugar en el Museu Valencià de la Festa de Algemesí, la presentación del número cer0 de la fUgA collection's, que lleva por título SABATE'S BOX.

Aquí tenèis unas imágenes del montaje de la exposición y de las obras que forman parte de esta primera edición. 

Podéis ver más fotografías en el siguiente enlace:


El passat dia 5 de Setembre es va presentar al Museu Valencià de la Festa d'Algemesí el número zer0 de la fUgA collection's, que porta per títol SABATE'S BOX.

Ací teniu unes imatges del muntatge de l'exposició i les obres que formen part d'aquesta primera edició. 

Podeu vore més fotos en l'enllaç que vos indiquem més avall:










Amparo RIBES, Camí / Camino

Un camino es una franja de terreno más o menos amplia utilizada para ir de un lugar a otro...
para ir de aquí allá, para ir del hoy al mañana.
Camino es una obra metafórica de los viajes de la vida.
Hacer un camino nos permite avanzar, cambiar, mejorar, aprender...


Un camino es movimiento, es vida, es la vida.

Un camí es una franja de terreny més o menys ampla utilitzada per anar d’un lloc a un altre...
per anar d’ací enllà, per anar del avui al demà.
Camí és una obra metafòrica dels recorreguts de la vida.
Fer un camí ens permet avançar, canviar, millorar, dependre...
Un camí és moviment, és vida, és la vida.



Amparo RIBES , detall / detalle

Eugeni ALBORCH, The last PAI...un poble de paper / The last PAI...un pueblo de papel

Subo y bajo, amor, y no te encuentro.
Mi corazón salvaje abre puertas,
recorre hambriento escaleras de ilusión,
palpita muy fuerte de edificio en edificio,
y la geometría más absoluta cubre
de misterio tu rostro a la ciudad.
Nuestro amor es un rompecabezas
de cajas chinas, que hacen posible
nuestra pasión de jugar a construir.
Amor de cal con líneas hechas
de estima clara irreverente y mágica,
un mundo de cajas imposibles,
un amor dentro de otro, y después
otro amor todavía, el juego continúa
hasta el final imposible del amor.



poema de Vicent NÀCHER


Puge i baixe, amor, i no et trobe.
El meu cor salvatge obre portes,
recorre famolenc escales d’il·lusió,
batega molt fort d’edifici en edifici,
i la geometria més absoluta cobreix
de misteri el teu rostre a la ciutat.
El nostre amor és un trencaclosques
de capses xineses, que fan possible
la nostra passió de jugar a construir.
Amor de calç amb línies fetes
d’estima clara irreverent i màgica,
un món de caixes impossibles
un amor dins d’un altre, i després
un altre amor encara, el joc continua
fins a l’acabament impossible de l’amor.

poema de Vicent NÀCHER




Eugeni ALBORCH, detall / detalle

Juan Carlos FORNER, Un pedaç de ciutat / Un trozo de ciudad

El hecho representado es la propia  mancha, sin ningún soporte, 
siendo el propio muro o pared, el soporte que contiene la obra.
De esta manera, he desarrollado dentro de la caja, 

una pieza un tanto representativa, con una realidad de la ciudad.

El fet representat és la taca pròpia, sense cap suport, 
essent el propi mur o paret, el suport que conté l’obra. 
D’aquesta manera, he desenvolupat dins la caixa, 
una peça un tant representativa, amb una realitat de la ciutat. 


Juan Carlos FORNER, detall / detalle

Mª José ESTEVE, Ombralínia

La sombra nos muestra un “espacio” “línea” o “forma” donde la luz es obstaculizada
y esto?… pequeño hecho a mano, no manufacturado
cómo?… plegando papel, jugando con la línea hecha por la sombra
cuando?… ahora 2013 - tiempo valioso
para qué?... disfrutar, crear por placer

L’ombra ens mostra un “espai” “línia” o “forma” on la llum es obstaculitzada
i açò?… menut fet a mà, no manufacturat
com?… doblant paper, jugant amb la línia feta per l’ombra
quant?… ara 2013 - temps valuós
per a què?... gaudir, crear per plaure


Mª José ESTEVE, detall / detalle


Sílvia CASTELL, Confidències / Confidencias

                                     Suéltame, déjalo salir                                           
Atesoro el espacio de tus sueños,
el color de tus pensamientos
que se elevan
se derraman
que se enredan
y te envuelven en frágiles universos
por recorrer

Ábreme.
Desnudaré la tersa luz de metal,
que bruñí en mil noches musitadas
para ser ínfimo espejo mineral

de tus convicciones más arraigadas.


Solta’m, deixa’l eixir
Atresore l’espai dels teus somnis,
el color dels teus pensaments
que s’eleven
se derramen
que s’enreden
i t’envolten en fràgils universos
per recórrer

Obri'm.
Despullaré la fina llum de metall,
que brunyí en mil nits mussitades
per ser ínfim mirall mineral
de les teues conviccions més arraigades. 


                                     

Sílvia CASTELL, detall / detalle


Patricia NICLÓS, Tamís de llum / Tamiz de luz


La luz tamiza y filtra las líneas de tinta formando una completa malla de luces y sombras que interactúan con el espectador.
La pequeña caja a través de la luz se proyecta en el espacio, sale de ella creando toda una red de texturas las cuales conmocionan la consciencia y la contemplación de quien las traspasa.
Tamices, ramas, corrientes de luz y agua, caminos... Toda una serie de imágenes pueden asociarse a la proyección de la caja-luz sobre el espacio.

La llum tamisa i filtra les línies de tinta formant una completa malla de llums i ombres que interactuen amb l’espectador.
La xicoteta caixa a través de la llum se projecta en l’espai, ix de la caixa creant tota una xarxa de textures les quals commouen la consciència i la contemplació de qui les travessa.
Tamisos, branques, corrents de llum i aigua, camins... tot un seguit d’imatges poden associar-se a la projecció de la caixa-llum sobre l’espai.


Patricia NICLÓS, detall / detalle




No hay comentarios:

Publicar un comentario